ENTREVISTA A S'ÀVIA COCA

La setmana passada sa besàvia d'en Joan va fer 102 anys. És la persona amb més anys de Ferreries i per açò vam anar a fer-li una entrevista. Quan vam acabar ens va convidar a menjar galetes.
Moltes gràcies per voler compartir amb noltros els seus records!!!

1.    Com se sent essent la persona més vella de Ferreries?

Me sent molt bé.

2.   Com ho ha fet per arribar a viure 102 anys?

No tenc cap secret per haver viscut tants anys. Vaig quedar vídua molt jove, amb cinc fills ….Vaig haver de fer molta feina.

3.   On va néixer?

Vaig néixer a Calafi Vell (darrera TRUVI) a les sis del capvespre.

4.   Com era Ferreries a la seva infantesa?

Hi havia cinc o sis carrers i el demés eren horts i tanques. No hi havia cotxes i molta gent vivia al camp.

5.   A què jugava quan era petita?

Ses filletes jugavem a Xaranga, a corda, a amagar, … els fillets jugaven a mèrvils i amb la baldufa. També cantàvem cançonetes:

“Xano, xano cavaller,

triaré sa que voldré,

una rosa amb cada esposa,

un clavel a cada mà …”

6.   Com era la vida a Ferreries durant el temps de guerra?

Tot era misèria.

Dalt la Sala (ajuntament) hi havia els soldats republicans (“bastos”). No hi havia quasi res per menjar i els pagesos duen coses per vendre al poble.

Si estaves malalt te donaven: mig quilo de sucre, oli, mongetes blanques i una pastilla de sabó

En el camp es vivia millor que al poble, perquè allà podíem sembrar i també teníem alguns animals: vaques, porcs, gallines, …

7.   Hi havia hospitals a Menorca?

En aquella època hi havia un hospital militar i un altre al cos de Gràcia de Maó, però la gent només hi anava si estaven molt malalts o havien tingut un accident.

8.    Com era l’escola quan vostè era una filleta?

Era com un porxo al final del carrer Nou. Baix hi havia els banys i pujant unes escales hi havia l’escola.

Hi anavem el matí i el capvepre. El matí apreníem a llegir i escriure i el capvespre feiem labors (ganxet, cosir, …) i resàvem el rosari.

Sèiem a bancs i cadires.

9.   Quins tipus de menjar hi havia quan era petita?

Durant la guerra hi havia molt poca cosa. En acabar la guerra poc a poc va començar a anar millor: hi havia més menjar, roba, se van obrir botigues, …

El dia 8 de febrer ens donaven un “palo” (dolç).

Menjavèn ciurons, matàvem els porcs i feiem sobrassada, botifarró, també feiem formatge, i amb el serigot fèiem brossat …. Per Nadal menjàvem pollastre

10.  Com es deien els seus pares?

Rafel Pons Sintes i Catalina Florit Florit. Jo era sa petita de tots els germans.

Mon pare va ser batle de Ferreries durant set anys.

S'ÀVIA COCA - Kizoa Movie Maker