Amb la lluna al front
i cobert amb un llençol d’estrelles;
trencant la foscor de la nit,
he trobat un somriure als teus llavis,
les teves galtes rosenques,
la teva tendra mirada,
i la pau i serenor de la teva cara
et delaten, esperit del Nadal.
I cada cop que veig cares com la teva
cada cop que descobreixo mirades com la teva
cada cop que trobo galtes roses com les teves
cada cop que m’apareixen llavis com els teus
sé que allà també hi ha l’esperit del Nadal.
No fugis, bella missatgera d’il·lusions,
no marxis, encantadora ambaixadora de l’amor,
i fes que dia a dia regalimi a tot el món
el dolç desig de felicitat per tothom.
De ben segur que tu
que em mires,
que em llegeixes,
que em parles,
que em somrius,
que m’estimes,
que m’obres les mans...
De ben segur que tu
ets part del Nadal diari.
(Àngel Daban)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada